Menu

Amb quin goig t’exalte, Senyor!

Ràtio:  / 0
DolentBo 
Salm 30:2.- Amb quin goig t'exalte, Senyor! M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava i no has permés que se n'alegren els enemics.

La religió s'ha anat imposant per sobre la vida de fe. Els actes externs que de res serveixen han anat de nou imposant-se per sobre el caminar cada dia juntament amb Aquell que la seua vida va donar per tots nosaltres i hui, ja queda molt lluny aquell camí estret i mal de trobar que el Senyor ens va anunciar per a tots aquells que en veritat estigueren disposats a seguir-lo.

Recorde que des de xiquet havia escoltat parlar del Senyor. Recorde que a pesar de creure en ell, en realitat no el coneixia tal com és. I no, no va ser fins que un dia, veient-me acorralat per allò que el món em va oferir i que jo vaig prendre sense dubtar, em vaig veure en la necessitat d'acudir a ell, de reclamar-li la seua atenció i...

Es va produir el miracle, la meua vida va canviar radicalment i conforme a la seua Paraula, la qual desconeixia fins a aqueix moment i totalment, va començar a fer mossa en la meua vida, aquella vida que jo desconeixia i que únicament la Paraula, continguda tota ella en l'Escriptura, me la va anar mostrant talment com ningú mai havia assolit fer-me-la veure.

No entenc com ja he dit, què li ha succeït a l'església, a aquells que haurien, amb el seu exemple i vida mateixa, dur-nos als peus del Senyor. No, no ho entenc pas.

L'Evangeli és simple, és senzill, és clar, i perfectament comprensible fins i tot per als xiquets. Però no, el temps, els costums, els interessos personals, l'afany de poder... l'extensa llista s'ha anat allargat tant en el temps que, hui, és ja impossible arribar a comprendre qui és Ell, llevat que ens oblidem totalment de tot el que hem escoltat i vist, i tornem de nou a l'Escriptura, l'escodrinyem i deixem que siga l'Esperit Sant i conforme a la Promesa qui, prenent de Crist i glorificant-lo, ens duga de nou als seus peus, i ell, als del Déu i Pare Tot Poderós mateix.

Senyor i Déu meu, m'has tret d'allò més profund de l'abisme, on m'ofegava, i complint la teua Paraula –la que em donares en aquell moment de tanta necessitat– no vas permetre que els meus enemics se n'alegraren, i hui... hui Senyor i Déu meu et done gràcies perquè sense tu no res sóc, no res som.

El Senyor us beneïsca.

Raül Gil

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.