Menu

Matrimonis malavinguts (Catalunya i Espanya)

  • Escrit per Sico Fons
Ràtio:  / 3
DolentBo 

SICO FONS.- Amb tot aquest assumpte o afer relacionat amb el desig de molts catalans d'independitzar-se d'Espanya, crec que la comparança més escaient que hi ha, és la d'un matrimoni. Un matrimoni, no cal dubtar-ho, malavingut.

Així, podríem considerar Espanya com l'home. Un marit dèspota, intransigent, injust i masclista que damunt peca molt sovint de gandul i inepte... Sí, al llit també.

I, per tant, hauríem de considerar Catalunya com la dona (o en realitat com una de les moltes dones del seu espòs que, com a "bon" mascle retrògrad i polígam, posseeix al seu harem). Una esposa –tampoc cal dubtar-ho– que es passa el dia dins la cuina sense parar d'escurar plats, netejant casa com una esclava i procurant tots els plaers que el seu espòs li requereix. I mut! Que ací no tens dret ni a parlar. Ací mane jo.

Aquesta muller, de tant en tant, s'atreveix a protestar i exigir al seu marit que ature tota aquesta allau de desgavells i injustícies; però ell, sord a les seues paraules, mira envers un altre costat i li retrau que ella sempre està exigint, demanant, imposant; fins i tot gosa parlar-li en una altra llengua. I tot per fer-se la important i palesar-hi la seua cultura superior. Així que calla i a escurar i fregar. Jo sé què és el millor per a tu. Tu, no.

Però vet aquí que un bon dia la Sra. Catalunya, farta i cansada de tanta denigració, decideix demanar el divorci. "Apa, ja n'hi ha prou! Ja he aguantat massa. He fet tot els possibles perquè tot açò no se n'anés en orris, em pots ben creure. T'ho he dit a les bones, que ho reconsiderasses, que ens replantejàssem la nostra situació, que això no podia ser, que no podíem continuar així. I tu res de res. Ni cas. Doncs ara s'ha acabat. Vull el divorci JA!".

Al principi el Sr. Espanya s'ho vol prendre amb una mica de sorna i, fins i tot, se'n burla. Tu, viure sola? Que t'has begut l'enteniment? Que estàs boja? Et moriràs de fam, seràs més pobra que ara, ningú et voldrà. Què faràs sense mi després de tants anys?

Però ella, obstinada, ja té la decisió presa. No se'n farà arrere. "Riu-te tot el que vulgues, però jo l'únic que vull és no haver de conviure amb tu. És una qüestió de dignitat i autoestima".

Després, l'home, en veure que la cosa és més seriosa del que es pensava, s'emprenya i s'encén en flama. Comencen els crits, els insults i les amenaces. Que vols abandonar-me, dona dolenta? Després de tot el que jo he fet per tu? No ho consentiré pas! Et pegaré, et trencaré la cara, destruiré les teues pertinences. Ho diré als nostres amics perquè ningú et parle i tothom et done l'esquena. Recorreré a la força! Roïnassa! Mala pècora! Mala puta!

I ja per fi, quan l'espòs, espantat ja, veu que, malgrat les amenaces i l'agressivitat, ella continua decidida a enllestir els tràmits del divorci, comença a apaivagar-se i fer com si, de sobte, li hagués entrat un doll de sensatesa dins del cervell. Segons ell, és ella la que està actuant tot el temps amb irresponsabilitat eixelebrada. "No dona, no, no t'ho prengues així. Et promet que a partir d'ara les coses canviaran. Seré més sensible a les teues exigènci... perdó, als teus precs, i et concediré magnànimament un poc d'independència. Tindràs un poc més d'autonomia. I de diners per a les teues despeses, també. Ja veuràs com aquest assumpte té solució".

Però ella, la seua soferta –fins ara– muller, somriu i li replica: "Però què et passa ara? No estaves sempre queixant-te? Que si no pare mai de demanar-te diners? D'exigir-t'ho tot? Doncs ara tens l'oportunitat de deslliurar-te, per fi, de mi. Hauries d'estar content de veure'm marxar per fi de ta casa. Hauries de ser tu qui facilités els tràmits per a separar-nos definitivament. Efectivament, amic, aquest assumpte té solució; i tan si vols com si no vols –i espere que de forma sensata i pacífica– l'assolirem. Som persones adultes i els problemes o els "assumptes" es solucionen amb paraules; sense exabruptes ni violència. Així que escolta'm bé: ja és massa tard. El temps de les negociacions fa temps que va concloure. Vull el divorci. Vull la meua independència. Adéu-siau!".

Sico Fons

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.