Menu

L’Home de Tordesillas

  • Escrit per Sico Fons
Ràtio:  / 2
DolentBo 

SICO FONS.- Bròfecs, salvatges, miserables, covards, mesquins, incultes, roïns, dolents, animals... ANIMALS! ¿Quants adjectius —tots ells despectius i pejoratius— podríem fer servir per a qualificar els participants —i els que els hi donen suport— de la deplorable i vergonyant festa-espectacle, també anomenada Toro de la Vega, que tots els anys realitzen a la localitat val·lisoletana de Tordesillas?

Estem en ple segle XXI i ens agradaria creure que celebracions d'aquest tipus, senzillament deurien haver estat prohibides des de fa molt de temps per les autoritats competents; o millor encara, aquests espectacles, que a hores d'ara fereixen les nostres sensibilitats de ciutadans que lluiten pel progrés ben entés i la millora de la societat, deurien haver estat postergats i rebutjats pels mateixos descendents dels que iniciaren aquesta lamentable i repugnant forma d'entreteniment.

Però res d'això sembla haver-hi succeït. Ans al contrari, els habitants d'aquest indret castellà —nascuts tots ells a les acaballes del segle XX— pareixen ben orgullosos i cofois de mantenir aquesta tradició que els emparenta directament amb llurs ancestres que recorrerien la Meseta durant el Neolític o fins i tot el Paleolític.

Festa i tradició. Que el món no canvie, ja que els canvis fan por a les ments més ràncies i arcaiques. Qui sap on ens poden dur els canvis. A un món més just, més solidari i coherent amb desitjos de progrés i civilització? Quin horror!

Però què pretenen, preguntem nosaltres, amb aquest comportament de troglodites desfasats? Mirem-los amb cura als ulls i intentem llegir els seus pensaments i ànimes. Perquè coses més rares s'han vist en aquest planeta, i volem suposar que fins i tot aquesta gent (francament, em costa bona cosa no acabar aquest mot amb dues vocals i una consonant que els convertiria en gentola) alberguen en llur interior pensaments i sentiments d'éssers humans.

Sens dubte pretenen demostrar als seus veïns que ELLS són més valents i agosarats que ningú. ELLS són capaços de realitzar grans gestes (talment els seus avantpassats experimentats a exterminar pobles, races i nacions d'altres continents) i acabar amb la bèstia temible armada amb grans i esmolades banyes que, tal volta, els representa el seu propi interior. El toro, la bèstia ferotge que els deu semblar una imatge fidel i exacta dels seus propis tarannàs. El toro, el bou, per ad ells no és més que la representació sobre quatre potes i dues banyes dels seus temors, de la seua por per la vida i la llibertat. Els repugna la noblesa i la força d'un animal salvatge i per això necessiten sacrificar-lo, destruir-lo. Tot just així s'oblidaran de la seua pròpia mesquinesa de personetes mediocres i covardes.

Sí, creuen que amb aquesta actitud violenta i atroç demostren al proïsme que són més valents que ningú, i que els tenen més grossos i peluts que el mateix animal que necessiten sacrificar (i perdoneu-me una comparança tan escatològica).

Però realment, pensem, que l'únic que hi palesen així, és —a banda d'un menyspreu immens per la vida dels altres (perquè els animals també són els altres, molt a desgrat del diputat pseudoprogressista Toni Cantó)— la seua pròpia covardia, el seu infinit odi envers els animals, les persones i la vida en general.
Sí, així són les coses per aqueixes contrades. Ens podem remuntar més lluny encara en la recerca dels seus avantpassats i arribar als homes que habitaren el jaciment d'Atapuerca situat en la veïna província de Burgos.

Segur que hi comparteixen gens, vicis i costums. L'evolució de les espècies a voltes, no sabem ben bé perquè, es queda com paralitzada i congelada en animals que ja eren iguals fa gairebé 1.000.000 d'anys; i ni científics, ni antropòlegs, ni filòsofs ni sociòlegs sabrien discernir la diferència entre el conegut Home d'Atapuerca i el més modern (en un sentit purament cronològic) Home de Tordesillas.

Ara ja no cacen mamuts ni rinoceronts o lleons; ni tan sols practiquen el canibalisme (ens hem de felicitar amb aquesta sort). Però almenys deixem-los —deuen pensar ells— aquesta petita reminiscència de grandeses pretèrites. Ni tan sols els podem concedir aquest innocu i innocent caprici? Aquesta diversió de xicots valents, xirois i saludables? Però si no fan mal a ningú! Bé, als bous, una miqueta sí. Però a qui li importa això!

Doncs bé, a mi sí, conteste jo; a mi sí que m'importa, i molt. I a totes les persones que encara creuen en la solidaritat, en la justícia i en el progrés social i moral també.

Si us plau, acabem d'una vegada amb aquest espectacle infame que ens ompli a tots de vergonya, sang i... merda!

• Per Sico Fons

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.