Menu

Alberto Fabra, enemic públic del poble valencià

  • Escrit per Sico Fons
Ràtio:  / 1
DolentBo 

SICO FONS.- Quina ironia del destí que aquell que ara mateix podríem considerar, pràcticament, com el màxim enemic de la llengua i la cultura dels valencians, Alberto Fabra, tinga el mateix cognom que un altre home —o homenot— que podríem titllar gairebé de prohom i creador de les normes ortogràfiques modernes de la nostra llengua: Pompeu Fabra, el filòleg català que impulsà les normes ortogràfiques i gramaticals de la llengua catalana que compartim valencians, catalans, balears, andorrans i d'altres. Aquest home, però, en acabar la guerra l'any 39, hagué de exiliar-se a França per a morir, finalment a Prada de Conflent 10 anys després.

L'altre Fabra que esmentava adés, Alberto, president de la Generalitat Valenciana, ha tancat la televisió pública valenciana en el que crec que ha estat el seu major error polític. Potser no s'esperaven des del PP un rebuig tan fort per part de la societat, però si és així, és perquè no coneixien l'abast i el significat real d'aquest mitjà de comunicació. La RTVV era —i esperem que ho tornarà a ser— un símbol que representava moltes coses. No és tan sols que des d'ací els valencians podíem saber del temps (o oratge, que en deien), de les festes populars, de les catàstrofes o de les notícies en general, és també que, en certa manera, formava part de la nostra identitat... a voltes malauradament. El seu tancament hom podria considerar com una catàstrofe, com una tragèdia, i els responsables d'aquesta calamitat haurien de pagar-ho durament. És com si el Sr. Fabra, per motius econòmics, haguera tingut de sobte la pensada d'abolir la nostra llengua, enderrocar el Micalet o prohibir les Falles i els Moros i Cristians.

D'acord, la RTVV no era la millor televisió pública del món; de fet, gosaríem afirmar —si no fóra perquè no ho podem saber amb certesa— tot el contrari, que era la pitjor. Però precisament si això era així, era per culpa d'ells; ells i el partit, que porten més de 3 lustres governant-nos i omplint-nos de mentides i prohibicions des de la seua televisió particular. Ells van ser els que van tergiversar, manipular i censurar tot el que van voler, i ara pretenen culpar de tots els seus mals —sobretot els econòmics— als seus treballadors.

Deixem-nos de tantes fal·làcies, si una escola o hospital públic (que per cert, ara pretenen defensar amb tot el seu habitual cinisme desvergonyit) no funcionen, la solució no pot ser mai tancar-los. La solució ha de passar, necessàriament, per una racionalització dels problemes, per una revisió acurada de totes les despeses i les accions empreses o a venir.

I que curiós, per cert, que aquells que amb més èmfasi vam criticar la manipulació d'un Canal 9 al servei exclusiu dels interessos del PP, siguem ara els que amb més força hem lluitat contra la seua clausura. Volem o volíem una televisió pública objectiva, imparcial, seriosa i de qualitat; una televisió que afavorira la nostra llengua i la nostra cultura, però mai el seu tancament.

El que ha fet aquest home i el seu partit, només ho puc qualificar d'indecent, immoral, vergonyós, autoritari i antivalencià. No m'estranyaria gens que en el futur la imatge d'Alberto Fabra penjara cap per avall en algun museu. Un museu de la Infàmia, per exemple?

Amb tota seguretat, a hores d'ara, Fabra és un polític acabat i més que cremat; però això és possible que no li importe massa ni li lleve el son.

Probablement ell —vassall submís, lleial i fidel del seu president—, només s'ha limitat a complir ordres. Ignore exactament per què, Mariano Rajoy i el seu Govern, tenien interés en el tancament d'aquesta televisió. ¿Potser, com de costum, els valencians els hem servit de banc de proves? A veure què passa, i si ix bé ho tornem a fer arreu?, ¿O és que tenen tan assumida la seua pròxima derrota electoral, que han decidit eliminar Canal 9 abans que caiga en mans de l'oposició? Practicar l'estratègia de terra cremada, és a dir, destruir-ho tot abans de la fugida per tal que l'enemic no se n'apodere.

El cas és que continue pensant que aquesta ha estat l'errada més gran del Govern d'Alberto Fabra; tan gran que crec que ni tan sols molts dels seus votants li ho perdonaran. Cap problema, però, probablement, a aquest home ja l'espera algun alt i suculent càrrec públic o privat a Madrid per tal de pagar-li la seua faena bruta. És possible que després de la derrota de les pròximes eleccions el criden des de la capital del "Reino" per a ocupar algun ministeri o secretariat de no sé què, d'eixos que ningú sap massa bé per a què serveixen. O tal volta, senzillament, no es presentarà com a cap de llista a les pròximes eleccions autonòmiques.
Bé, com ja he dit al principi d'aquest text, Pompeu Fabra, aquell gran home que tant va fer per la nostra cultura, va acabar la seua vida exiliat a Prada, prop de Perpinyà.

Ara, aquest altre Fabra, potser marxarà exiliat a Madrid en el que podríem qualificar com un Exili d'Or. Condemnat a un ostracisme ben remunerat i gens humiliant per tal de pagar-li els seus serveis. En un estat com cal, els bocs expiatoris són sempre necessaris... i efímers.

Nosaltres, sense televisió en la nostra llengua (perquè continuen entestats a prohibir-nos també l'emissió de la TV3) i ells, ben amples que s'han quedat. Esperem, si més no, que els que vinguen després ens solucionen el que jo qualifique, simplement, de gran putada del PP. Foc ad ells!

• Per Sico Fons

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.