Menu

Nou artícle de Sico Fons: ''Apicultura''

  • Escrit per Sico Fons
Ràtio:  / 4
DolentBo 

cova de laranyaSICO FONS.- El de l’apicultura, tot i que no ho parega, és un sector més de la ramaderia; si bé, un sector una mica especial.

Hom podria dir que els apicultors som pastors o ramaders que hem de tenir cura, alimentar i vigilar un gran ramat d’insectes voladors.

Bàsicament —i simplificant molt—, la cosa és molt senzilla: es tracta d’enllestir els ruscos per tal que quan arribe la primavera o la floració, es puga traure la major quantitat possible de mel; també es podria dir que l’apicultor, el que fa realment és “robar” l’aliment a aquest insectes tan faeners.

Cal dir també, que, a banda de la mel (que com bé sabem es trau del nèctar de les flors), s’hi aconsegueixen altres producte naturals com ara, el pol·len, la gelea reial, la cera o el pròpoli (Substància resinosa o gomosa que les abelles recullen de les gemmes d'alguns arbres i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc., dels ruscs i per a recobrir el cos dels petits animals o dels insectes grossos morts dins el rusc).

Però anem a pams. La relació nostra i explotació de les abelles (apis mellifera) és ben antiga i està documentada en gravats rupestres com el de la cova de l’Aranya de Bicorp de fa 6.000 anys; així que es probable que la seua extracció per mans humanes, que consistiria bàsicament en tallar les bresques farcides de mel dels eixams, es remuntaria com a mínim a 10.000 anys.

Els egipcis i altres pobles de l’antiguitat també coneixien (i se’n delitaven) l’apicultura.
Però antigament, els ruscos —o bucs, com es coneixien al País Valencià— eren diferents als actuals. Bàsicament cada colònia d’abelles era un antic eixam amb la reina ja fecundada i, per tant, productiva i mare de totes les abelles, ficat dins d’una espècie de cubell que solia ser de corfa de suro, vímet, canya, espart o d’altres materials i amb un sostre de palla.

A l’hora de tallar la mel, l’apicultor tallava les diferents bresques amb un ganivet (d’ací el nom de “tallar mel”) i se les enduia per tal d’exprimir–ne el nèctar, destruint així la colònia i matant un gran nombre d’abelles.

Fou durant el segle XIX que va arribar la revolució tècnica i introducció de l’apicultura moderna.

Diversos investigadors com Langstroth, Layens o Dadant crearen diferents tipus de rusc amb fusta, introduint-hi quadres o marcs, també de fusta, de fusta amb làmines de cera per tal que les abelles hi pogueren fer el seu niu i permetent, així, que l’apicultor extraguera la mel més fàcilment sense destruir la colònia. Altrament, d’aquesta manera també es facilitava la mobilitat dels ruscos o bucs moderns i l’anomenada transhumància. Això és, anar traslladant-se de floració en floració per tal de traure el major rendiment possible. Per exemple, en acabar la florida del taronger a finals de la primavera, anar a la del romer i timó, per a més tard fer cap als camps de gira-sol.

La faena de l’extracció de la mel es realitza de la següent manera: l’apicultor —quan veu, després de la primera floració, que els seus ruscos ja estan farcits de mel— va obrint caixa a caixa per tal de traure’n tots els quadre plens de mel. Els espolsa o neteja d’abelles amb l’ajuda d’un raspall i el fumador, i els trasllada a una màquina —que pot ser manual o amb motor— anomenat extractor. Els quadres seran introduïts a l’aparell dins d’una estructura mòbil que en rodar i gràcies a la força centrífuga, fara que la mel isca expulsada cap a les parets de l’aparell cilíndric per a dipositar-se al fons.

En el cas de la florida del taronger, aquesta operació es pot repetir en dues o tres ocasions més. Per descomptat que les caixes, en acabar la floració, no es poden deixar mai buides del tot, ja que en aquest cas —si no es traslladen a altra flor— moririen per inanició.

Açò és, si fa no fa, la faena de l’apicultor; però també s’ha de dir que, com totes les faenes relacionades amb el camp o els animals, els problemes són múltiples i complicats. Tal volta el principal és el derivat de la malaltia anomenada varroasi provocada per un àcar que es diu Varroa destructor i que s’alimenta de les larves i dels adults, debilitants així tot el buc i arribant a destruir per complet tota una colònia.

Però hi ha diferents factors que en unir-se, provoquen més encara el declivi total d’aquesta espècie. Un d’ells són els plaguicides que s’utilitzen en agricultura i que de tan letals, poden acabar amb qualsevol tipus de vida animal. Especialment els anomenats Neonicotinoides són realment fatals per a les abelles.

Tot açò unit a altres factors climatològics com ara la sequera, la calor o el fred fan que la vida de les abelles —i amb elles la de tot l’ecosistema mundial— estiga seriosament en perill.

· Per Sico Fons

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.