Menu
Publicitat.-

Nibiru, un llibre d’investigació científica escrita pel valler Samuel Garcia

  • Escrit per Raül Gil

L'escriptor Samuel García Barrajón (Sam)ENTREVISTA.- Recentment, certs mitjans de comunicació s'han fet ressò de la publicació d'un llibre que, per diferents motius, mereix que li parem una mica d'atenció. Aquest llibre es diu "Nibiru. Si no existe, habrá que inventarlo", i du la signatura, brevíssima i escarida, de Sam. Dóna la casualitat, però, que nosaltres ja coneixíem el seu autor. El seu nom complet és Samuel García Barrajón, i és un jove valler de formació autodidacta, que s'ha passat uns 7 anys investigant vells mites i llegendes de cultures antigues per tal de demostrar una hipòtesi que, si més no, ens pot semblar interessant, apassionant i fins a cert punt, inquietant. Aquesta investigació, finalment, ha donat com a fruit el llibre que hem esmentat. Però el millor serà que ens ho conte ell.

  Nibiru, un llibre d’investigació científica escrita pel valler Samuel Garcia• Sam, anirem directes al gra. De què va aquest llibre?

— Doncs... va de moltes coses, però faré per ser breu i concís. Aquest llibre és una recerca tan insòlita com entretinguda que, desgranant diversos mites i llegendes —mentre es recolza amb la documentació arqueològica existent més ortodoxa—, pretén avançar més enllà de la història oficial per a reconstruir els passos d'un astre ben especial, Nibiru, i presentar-lo al món actual.

• I què té d'especial eixe astre?

— De nou la resposta torna a ser múltiple, Sico. Malgrat tot, podríem destacar, basant-nos en les antiquíssimes tradicions examinades, que Nibiru esdevé un planeta. Es tractaria d'un cos planetari, membre del nostre Sistema Solar i no identificat encara pels moderns astrònoms. I, sorprenentment... habitat.

• Habitat? Ja has obert la capsa de Pandora! I, per tant, no tindràs més remei que explicar-te. Potser un planeta habitat per vida intel·ligent? I això ho dedueixes de l'estudi de velles civilitzacions? Que tal volta ens van visitar? Explica't, si us plau; som tot ulls i orelles.

— Bé, anirem per parts. En primer lloc cal assenyalar que en realitat l'etiqueta de mítics o llegendaris ha sigut penjada a tota mena de relats que conten històries que ens resulten fantàstiques, a nosaltres, a la gent d'ara. Però no sempre fou així; hi ha alguns com els que jo expose que pels antics simplement eren "cròniques".

I ací arriba el millor i més substanciós. Comparant certes tradicions mil·lenàries de l'Antic Egipte i Mesopotàmia, juntament amb la Dogon –que encara es conserva ben viva al cor de Mali–, m'he trobat amb el curiós fet que totes tres convergeixen en el mateix punt. Coincideixen en què durant els primers compassos de la civilització, els seus avantpassats es van trobar cara a cara amb uns éssers que si bé no eren humans se n'assemblaven bona cosa. O dit d'una altra manera: van tindre un encontre amb extraterrestres.

Aquests tipus de "llegendes" asseguren que els visitants de l'espai van instruir l'home en tot tipus d'arts i ciències; no obstant, dita afirmació per a mi resulta un detall secundari. Allò vertaderament important és que les tres fonts d'informació tornen a coincidir sobre la procedència d'aquelles criatures... ho endevineu? Sí, efectivament, havien arribat des de Nibiru.

• Però com pot ser que aquest planeta estiga dins del nostre Sistema Solar i encara no haja estat descobert pels astrònoms?

— Potser perquè no es tracta del tipus de planeta que esperarien trobar pegant-li voltes al Sol. Les cultures anteriorment esmentades descriuen com a "vertical" l'òrbita de Nibiru, per tant, estaríem parlant d'un traçat semblant al d'un cometa; realitzant un recorregut més o menys perpendicular al pla imaginari per on es desplacen contínuament la resta de planetes que tots coneixem. A més, qualsevol astrònom sap que la gran majoria de cometes del nostre sistema estan per catalogar i, amb aquest astre ben bé podria succeir el mateix.

Per si fóra poc, els savis de l'ètnia Dogon asseguren que Nibiru realment s'hi desplaçaria rodejant un altre estel anomenat "Yasigui", i, així, formarien un conjunt inseparable, que orbita al Sol en la distància. Aleshores parlen d'un sistema binari, o siga, amb dos estreles principals: el Sol i Yasigui.

Sorpresos? La veritat, resultaria molt interessant que algun astrònom reconsiderara tota aquesta informació ancestral.

• I segons tu, què penses que pretenien aquests extraterrestres?

— Supose que només veure com ens anava als humans; si haguessen tingut intencions dolentes, pense que han disposat de massa temps per haver-les posat en pràctica, i no pareix que això haja ocorregut. D'una altra banda, els mites dogonesos ens conten que cada vegada que Nibiru s'acosta al Sol, els seus habitants es deixen caure per ací la Terra, a bord de les seues "arques esplendoroses". De manera que ens han visitat en diferents ocasions i tornaran a fer-ho en el futur.

• T'aventuraries a pronosticar quan es realitzarà aquesta nova visita?

— Sí, no amagaré la mà ara que ja he tirat la pedra. Cap al 3855. Quan Nibiru torne a apropar-se al Sol i es torne visible des de la Terra una altra vegada, els nostres veïns interplanetaris vindran a fer-nos una visita; no en tinc cap mena de dubte.

Malauradament no podem esperar tant. No obstant, a través dels radiotelescopis, ja podríem intentar el contacte directe i avançar-nos a les circumstàncies.

• Però si aquests senyors posseeixen una tecnologia tan avançada, també es podria donar la circumstància que tornaren abans, no? O potser podríem ser nosaltres els que els tornàrem la visita. O és que tot i estar, com tu dius, dins del mateix sistema estel·lar, a hores d'ara són massa lluny?

— M'alegra que em planteges aquesta questió, perque s'han de tindre sempre els peus en terra. Veuràs, malgrat que desconeixem la seua tecnologia, les Lleis de la Física són iguals per a tots; amb això vull dir que quasi segur encertaríem si ens fixem en nosaltres mateixos.

Avui, les majors dificultats que tindríem per a fer un viatge espacial d'aquestes característiques no són exclusivament tecnològiques. Una nau moderna capaç d'arribar a la Lluna, bàsicament també seria capaç de desplaçar-se a Mart i, fins i tot, a Plutó. En conseqüència, en el que a tecnologia respecta, també ens podria dur allà on es trobe Nibiru. El problema estaria tant en el temps com en els recursos necessaris, ja que converteixen el projecte en un autèntic despropòsit, perquè ens suposaria el transcurs de diferents generacions i tenir a l'abast tot el que s'haja de consumir per a fer-hi vida.

Amb tota probabilitat als "nibiruans" els passe el mateix i, amb una tecnologia semblant a la nostra, aprofiten per vindre a la Terra quan el seu planeta es troba al punt més pròxim al Sol; en un moment determinat en el qual el temps emprat en recórrer la distància entre els dos planetes siga raonable i, es puga dur a terme la gesta sense cap risc.

• Per cert, què significa el subtítol? "Si no existe, habrà que inventarlo".

— Aquest subtítol representa una idea que ha anat quallant-se'm a mesura que avançava amb la investigació. I és que m'he trobat amb tants i tants elements de judici a nivell documental relacionats amb Nibiru i els seus habitants que, efectivament, si no existeix s'haurà d'inventar.

• Què ha de fer el lector que vulga adquirir el teu llibre? On es pot aconseguir?

— Tant en paper com en format electrònic està disponible a més de 100 llibreries on-line, entre elles palibrio.es i amazon.es. Però la nostra gent d'ací la Valldigna el pot aconseguir a la llibreria del Tio Juan, al carrer Nou a Tavernes; o bé posant-se amb contacte amb mi a través del facebook.

• Com està sent rebuda la teua investigació? Tant pel públic, com pels mitjans de premsa i la comunitat científica.

— De categoria, sóc molt optimista; en el públic està causant molta sorpresa i despertant encara més curiositat. Recentment també ha captat l'atenció d'alguns mitjans de comunicació de diferents nivells. Va ser notícia al diari "Las Provincias" i ja hi estan interessats tant el programa radiofònic de RTVE "Espacio en Blanco", com la revista internacional "Año Cero", entre altres. Així que encara ens queda Nibiru per a temps.

A hores d'ara estic provant de fer amics dintre de la comunitat científica que vulguen ajudar-me a corroborar o desmentir de forma definitiva la validesa de la meua investigació, ja que des de la perspectiva científica, de moment, sols se la pot considerar com una hipòtesi. I, per damunt de tot, com a bon investigador que intente ser, només m'interessa una cosa: esbrinar la veritat... siga la que siga.

• Per Sico Fons

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.