Menu
Publicitat.-

Entrevistem als poetes Lucia Pietrelli i Pau Vadell i Vallbona que actuaran al Moli Vell aquest diumenge

  • Escrit per LVDLV

Luci i Pau, poetes catalansENTREVISTA.- Aquest diumenge al migdia els poetes Lucia Pietrelli i Pau Vadell ens esperen entre tarongers. Amb un espectacle de carn i ossos, amb un diàleg sobre tocats de l'ala. "T'espero a dalt!": una segona part, una cita amb un pilot botijós i els seus antagonistes, els àngels deficients. Parlem amb ells:

• Lucia, com que el teu nom ens sembla italià, la pregunta ens resulta obligatòria: ets italiana? (i si la resposta és afirmativa, explica'ns quines circumstàncies han fet que un habitant de la terra del Dante i el Petrarca s'interesse per la llengua i la cultura dels catalans).

— Lucia: Sí, sóc italiana. Crec que no ho puc amagar, però ara el meu esperit és mallorquí. Itàlia és el lloc estimat i no triat on vaig viure fins als 22 anys, i Catalunya és el lloc estimat i triat on visc des de fa 6 anys.

Pau: La poesia catalana l'ha atrapada.

• Segons els famosos versos, poesia ets tu; però què és la poesia per a tu... o per a vosaltres?

Pau: Poesia és tot. Deixar-ho en només una persona és restringir-ho. Poesia és tothom i tot.

Lu: No sabria dir què és poesia, si ho pogués saber, suposo que no escriuria. Poesia pot ser "tu" perquè dins d'un "tu" hi entra molta gent... hi ha molt de lloc dins d'un únic pronom.

• Què és "T'espero a dalt"?

Pau: Fa un any vinguérem a València a fer un recital en forma de diàleg. Ara hem volgut tornar fent una segona part. Aquesta és també en forma de diàleg on l’eix vertebrador, gairebé tots els poemes i els textos, van sobre un aviador i els àngels deficients.

Lu: Sí, de moment anem una mica obsessionat amb aquests dos conceptes. “L’aviador tartamut” seria el concepte de l’amor, una manera peculiar d’estavellar-se, i “l’àngel deficient” seria el protagonista o enemic d’aquesta mena d’amor.

Llegim en un dels vostres versos: «No em cau bé follar, després em quedo així, com un simi». La teua (vostra) obra és així de forta i contundent? Pretens (o preteneu) escandalitzar, no resultar indiferent o, simplement, escrius (escriviu) així perquè ets o sou així?

Lu: En realitat no és el vers de ningú, és només el títol del recital que vàrem fer l’any passat. Crec que som diferents quan fem coses plegats i quan cadascú escriu les seves coses. No pretenc escandalitzar, pretenc ser sincera i directa amb les paraules, pretenc entendre, investigar, analitzar, re-viure… pretenc massa i així vaig escrivint.

Pau: L’escàndol són els sobres i els lladres polítics. Dins la poesia només pots suggerir i intentar desenvolupar momentàniament algun sentiment al lector o l’espectador. Pel que fa a la contundència, intent ser-ho sempre, contundent. Eliminar retòrica i aplicar certesa, discurs. La poesia pot ser una arma per sortir del clot on altres ens han ficat? Esperem que alguna cosa hi pugui fer. 

• Ens podries o podríeu explicar, tot i la vostra joventut, alguns trets autobiogràfics?

Lu: I això? No té res a veure amb la poesia, no?

Pau: La poesia em va començar a vessar de petit.

Lu: A mi d'adolescent. En italià abans, després en castellà i ara en català. És un tret autobiogràfic suficient?

• Hi ha persones que consideren la poesia com una cosa completament passada de moda. Què els hi diríeu? En aquests temps que vivim, la trobeu saludable, tonificant, refrescant... necessària?

Lu: Crec que sí, d’alguna manera és necessària. És necessari que comenci a dins per arribar després a expandir-se fins a fora. No depèn dels temps ni de les modes. Hi ha tants de temps i tantes modes que existeixen alhora que no ens podem fixar en això. Hem de fer les coses en les que creiem, només faltaria que algú tingués el dret de negar-nos això.

• Què és el Col·lectiu Pèl capell?

Pau: Vam començar el 2005 fent una revista dedicada a la poesia en valencià, donant a conèixer les nostres obres. Uns anys després és un col·lectiu de combat poètic. A més de la revista intentam dinamitzar una mica el fet de dir poesia oralment. Precisament aquests dies també presentem un número dedicat al suecà Josep Palàcios. Na Lucia i jo en formem part i intentem fer arribar versos arreu. 

• Lucia, qui és Pau Vadell? Com vos vau conèixer?

Lu: Ara intento calcular… i crec que fa tres o quatre anys que ens coneixíem. Pau Vadell va ser, en el principi, un mallorquí que rebutjava parlar-me en castellà quan jo no entenia el català, un pesat, vaja; després va ser i és un amic, un gran amic, tot i que odio les definicions, és amb ell amb qui vaig passar i encara passo molt del meu Temps. Això de compartir Temps sembla una bajanada, però és fonamental: és el més clar senyal d’estima!!

• I Pau, qui és Lucia Pietrelli?

Pau: Primer aclarir que només som parella poètica. Vivim plegats a terres remotes del submón d'una illa perduda com és Mallorca. Na Lucia és un esgrescar constant a tirar endavant els projectes, a escriure, a parlar de literatura, per tant, ara és la peça clau en la meva construcció personal i literària. Ah! Tot i que això no li diria pas mai a ella!

• Com és la poesia italiana actual?

Lu: La veritat és que el meu àmbit és més el català ara mateix. La poesia italiana actual té un problema amb les aparences, crec. Li dóna massa importància a la superfície de les coses i la caiguda en la cursileria i en la falta de profunditat està a l’aguait. És clar que també hi ha coses bones, però les dolentes sempre em pugen a la boca com primeres!

• I la poesia mallorquina?

Pau: Ara el centre, en poesia, és a la perifèria. És a Mallorca que sorgeixen propostes editorials noves i engrescadores, és allà on es publica més i millor. No és per ser xovinista, però el centre ja no és Barcelona, s’ha desplaçat a Mallorca, a València, a Gandia… La poesia que s’escriu ara crec que intenta ser molt realista i propera als contundents esdeveniments de la quotidianitat. Ai las si només fos un reducte d’intel·lectuals curts de mira, com ha passat tantes vegades. 

• I ja per a finalitzar, quins projectes teniu per al futur?

— Lu: Moltes coses, espero! Darrerament escric més prosa i m’agradaria portar a terme aquest nou projecte. També traduccions i bescanvis entre Itàlia i Catalunya. No ho sé. Les coses van sorgint a poc a poc i aquest mateix fet és l’encant de les coses.

— Pau: Aquesta setmana sortirà un nou número de la Pèl capell dedicat a la poesia occitana i a l’octubre encetem també una nova col·lecció de poesia. Serà a ritme pausat, però contundent. A part d’això… buscar faena! Algú necessita un gestor cultural titulat? Vindria a viure a terres valencianes encantadíssim. Sou gent amb molta empenta. 

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.