Menu
Publicitat.-

Rosa Brines: “El programa Solidaris em va ser imposat per la meua empresa, i mai els ho agrairé bastant”.

  • Escrit per Alba Estornell

Rosa Brines, periodista de Simat de la ValldignaENTREVISTA.- La periodista Rosa Brines Sirerol (Simat de la Valldigna, La Safor, 1965) va ser un dels primers rostres de Canal Nou, on va presentar durant anys l'informatiu Noticies 9. Va estar al capdavant del programa "Solidaris" des del primer moment de la seua emissió fins al dia en el que el president Fabra va tancar aquest canal públic. En aquesta entrevista, la periodista explica algunes dades sobre els seus deu anys en "Solidaris", el programa que li va permetre especialitzar-se en l'anomenat periodisme de compromís social.

• Quina repercussió creu que tenen el periodisme i els mitjans de comunicació en la societat actual?

— Molta, total, diria jo. La informació té el poder de crear una societat madura o alienada, i, llevat que s'eduque en el consum d'informació, la gent pot acabar molt intoxicada pel fet d'estar sobreinformats.

• Quin paper creu vostè que ocupa la política en els mitjans de comunicació?

— Excessiva, al meu entendre. Hi ha molta informació i molt poca comprensió de tot el que de debò està passant. Cal cercar moltes vegades mitjans alternatius per a entendre la cara B d'aquest moment.

• Molts veuen el periodisme digital com el substitut de la premsa escrita; què n'opina vostè?

— No ho crec, conviuran tots dos formats, però un no substituirà l'altre. El paper sempre és el paper, com el cas dels llibres impresos i els electrònics. La qüestió de fons, al meu entendre, és saber què estem llegint, d'on provenen les fonts, i què ens volen vendre amb tanta informació. Clar, ens trobem que existeix informació pertot arreu que ens arriba a saturar i ens impedeix poder reflexionar. Aquest en un problema molt important per a mi.

• Creu que les noves tecnologies afavoreixen el periodisme, o que per contra el perjudiquen en certs casos?

— Com li deia, per tenir més informació, la gent no està necessàriament millor informada. Ans al contrari. Pot intoxicar la ment crítica fins a tal punt que al final, el ciutadà ja no és capaç de diferenciar la informació substancial de la que és purament anecdòtica.

• En la seua opinió, quin és el paper de les xarxes socials en l'actualitat?

— Una arma de doble tall. D'una banda, permet la connexió global i afavoreix, en teoria, la vertebració de la comunitat política entesa com els ciutadans que es mobilitzen i denuncien abusos del poder. D'altra banda, les xarxes generen també molta brossa informativa que contamina la capacitat de discerniment.

• Vostè és periodista de televisió especialitzada en solidaritat. Per què prefereix anomenar-ho periodisme de compromís social?

— El compromís social implica, al meu entendre, la capacitat d'empatitzar amb les persones o els fets que relatem. Perquè em comprengues: Jo no tindria l'oportunitat d'explicar el que explique per a major consciència de la realitat social si tu no estigueres en la situació en la qual et trobes i, a més, no estigueres disposat a explicar-m'ho.
La paraula solidaritat va estar de moda fa ara una dècada i ha acabat perdent el seu significat de fons per l'ús excessiu que se n'ha fet. És el que passa amb les paraules que acaben usant-se per a tot, que perden la seua essència i acaben significant tot i res.

• Va decidir vostè per si mateixa especialitzar-se en aquest tipus de periodisme, o s'hi va especialitzar després d'anys i més anys tractant-lo?

— El programa "Solidaris" em va venir imposat per la meua empresa, i mai els ho agrairé bastant.

• El periodisme de compromís social en els mitjans de comunicació sol anar incorporat dins de la secció de cultura. Per què creu que la majoria de mitjans no dediquen una secció exclusiva per a tractar aquests temes, com ho fa el Llevant, o ho feia RTVV fins al dia del seu tancament?

— Òbviament, perquè ho consideren de segona o tercera categoria. De les capes socials més vulnerables, els polítics i els mitjans només se'n recorden quan vénen les eleccions. També entren en la secció de successos, la qual cosa és pitjor encara.

• Després de deu anys fent aquest tipus de periodisme, com el definiria?

— Un periodisme tan necessari com qualsevol altre, perquè ens connecta amb la realitat de milions de persones que no tenen veu ni rostre en la societat; són invisibles, estan infrarepresentats en uns mitjans que pretenen, diuen, ser plurals.

• Ha presentat el programa "Solidaris" des que va aparèixer en pantalla per primera vegada. Es podria dir que el principal objectiu del programa era fer denúncia social?

— Sempre; d'això es tractava. Sempre vam estar amb els moviments socials i fent-nos ressò de les denúncies i crítiques que denuciaven les ONG's

• Hi ha algun perfil en concret perquè un periodista s'especialitze en compromís social?

— No. El que jo vaig fer en aqueixos 10 anys ho pot fer qualsevol professional que senta que el seu lloc està ací. Si així ho sent, oportunitats vindran per a aprofundir en matèria de drets humans, dret internacional humanitari, conceptes de solidaritat enfront la caritat o l'assistencialisme, etc.

• Al llarg de tota la seua carrera haurà viscut moments més i menys bons. Quin d'ells recorda amb major afecte?

— He conegut tanta gent que es juga la vida pels altres, que el que jo feia em semblava una menudesa al costat d'ells i elles, que eren de debò, els protagonistes. Són persones anònimes, amb una labor callada, que no cerquen protagonisme. Parle de brigades internacionals, de refugiats polítics, de dones que ens explicaven com es van convertir en armes de guerra (violacions) en la guerra de l'antiga Iugoslàvia... Dels coneguts, et podria parlar de moltes entrevistes a persones importants: José Luís Sampedro, Federico Mayor Zaragoza, Aleida Guevara, la filla del Che, Aminata Traoré, José Saramago, Muhamad Yunus, Vicenç Ferrer... Tot això hem fet i més, i avui forma part del patrimoni audiovisual de tots els valencians.

• I per contra, s'ha penedit alguna vegada d'haver tractat de forma massa dura algun tema en concret?

— No, si d'alguna cosa crec haver pecat és de "buenismo"; que és una etapa que es passa al principi i que després se supera, afortunadament.

• Quin creu que va ser el paper que va tenir "Solidaris" dins de la programació de TVV?

— Solidaris no va tenir mai una gran audiència, perquè era un programa del segon canal de TVV; però el que sí que succeïa era que teníem un públic fidel i amb un perfil intel·lectual mitjà-alt. Açò ens diferenciava de la resta de la programació que feien les cadenes generalistes. "Solidaris" no donava audiència a la cadena, li donava prestigi i credibilitat.

• Es podria dir que ha canviat d'alguna manera la forma actual de tractar aquest tipus de periodisme, comparada a com es tractava en altres temps?

— Pel que veig, simplement ha deixat d'existir com a temàtica diferenciada. Ara, per exemple, es parla molt de la pobresa per la crisi que estem vivint, però s'explica d'una forma que no fa més que fer por a la gent. En comptes d'encoratjar la societat, l'atemoreix i fa sentir que si té el que té, ja en pot donar les gràcies. La pregunta ací, per a la mi, seria com puc servir millor els ciutadans explicant el que vull explicar? Vull triomfar molt a costa d'explicar-los drames esborronadors que els aliene i els deixe fora de joc? O, per contra, vull transmetre un missatge de coratge i valor? Res del que fem és innocu. Cada notícia que expliquem genera una realitat concreta. Cal cuidar molt com ho expliquem. 

• Creu que el motiu pot ser que la gent està més conscienciada en el tema de la solidaritat? O tot el contrari?

— Els temps que vivim són excepcionals, i en tota situació excepcional les persones podem traure el pitjor i el millor que portem dins. És com si ens estigueren posant a prova constantment. Per tant, podem veure tots dos extrems ara mateix en una pugna molt gran. 

• Creu que és millor que el periodista s'especialitze? O per contra creu que és millor generalitzar?

— No veig una resposta concreta a la seua pregunta. Tothom sap què li demana el seu sentit comú, què ha de fer. L'important és fer-ho bé, faces el que faces. Res és millor ni pitjor.

• I finalment, com creu que es pot enfortir el periodisme actual?

— El periodisme és una professió molt castigada perquè la informació és poder, els mitjans estan en mans d'empresaris i/o polítics i les notícies són mercaderia. Sent ser pessimista, però així ho veig avui. Tant de bo canvie prompte el panorama.

• Per Alba Estornell Gascón

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.