Menu
Publicitat.-

Taize i Edu Tupí, músics brasilers: “Al Brasil hi ha molta diversitat musical, no només bossanova, òbviament”

  • Escrit per LVDLV

taize oliveraENTREVISTA.- Taize és una cantant brasilera que resideix al nostre país des de fa anys —primer a Barcelona i després a Tavernes— i que fa poc ha publicat el seu primer llibre de poemes, "Algures" (en algún lugar), en versió bilingüe, portugués i castellà. Ella i el guitarrista Edu Tupí ens han acostumat a comprovar al públic valencià, que la música cantada en portugués d'Amèrica pot resultar ben bona. Ara pareix que ho torna a demostrar en l'àmbit de la poesia escrita i recitada.

• Taize, explica'ns com va començar la vostra aventura musical.

— L'aventura és llarga; jo vaig començar a cantar professionalment als 15 anys, i Edu també va entrar des de molt jove al món de la música. En 1998 creàrem Cactus Groove, una banda que feia versions de hard rock brasiler i internacional; vam estar tocant una temporada durant un any en el Santana Bar, situat en l'emblemàtic i bohemi barri de Rio Vermelho, en Salvador da Baía. A partir d'ací, encetàrem el projecte TAI, amb cançons pròpies; i de seguida fórem convidats a cantar en el Festival de Blues de Cerdanyola, a Catalunya. D'ací fins ara: més i més aventures, totes molt suculentes, destacant la participació en la pel·lícula "La carta esférica", amb actors tan espectaculars com ara són Aitana Sánchez-Gijón, Carmelo Gómez, o Enrico Lo Verso, entre altres. Fou un gran regal per a la nostra carrera, de veres! I a banda d'això, un immens plaer haver participat en festivals per tot Espanya, fins i tot a Ceuta, on vam ser cap de cartell en el Festival de Música Multicultural de Ceuta, el 2005

• Hard Rock brasiler! Perdona la nostra ignorància, però això ací ens sona a extraterrestre. Ja saps com són els clixés; si ets del Brasil i músic, has de fer bossanova i tot això. Però dis-nos, si us plau, vau vindre a Europa, vos vau establir a Barcelona i què hi vau fer? Vos vau adaptar bé al ritme vital de la capital de Catalunya?

— Doncs quan hi arribàrem, teníem un repertori bastant lligat al que fèiem en Cactus Groove; és a dir, versions de rock i pop-rock brasiler i internacional. I sí, al Brasil hi ha molta diversitat musical, no només bossanova, òbviament; però com bé dius, així són els clixés.

A Barcelona, després de la nostra participació en el Festival de Blues de Cerdanyola, van haver-hi invitacions per a participar en altres festivals, en esdeveniments culturals i acadèmics, etc. Seguírem actuant i més tard una productora de BCN ens va portat de gira per Salamanca, Galícia i Cadis. Quant a la nostra adaptació, fou genial! Ens adaptàrem de seguida al ritme de la Ciutat Comtal, amb les seues propostes artístiques més avantguardistes! De fet, ens encantà l'experiència de viure allí i sentir aquell flux artístic continu. També tinguérem la sort de trobar-nos-hi amb grans artistes de diversos àmbits culturals. I, finalment, hi gravàrem el nostre primer CD: "Algo así".

• I com va ser que vau anar a parar ací, a Tavernes?

— Estàvem vivint a Madrid, per compte de la pel·lícula i els contactes que hi férem, etc, quan ens va sorgir una proposta per a tocar de manera fixa, cada setmana, a València. Fou així que ens hi vam traslladar. Buscant un lloc per internet, trobàrem Tavernes... Ràpidament ens va semblar genial: mar, muntanya... i Tavernes, amb les seues vistes, i segons conta la història, ens va semblar el lloc més adequat. I damunt, és un indret atapeït d'artistes i músics! Perfecte!

• I com ha estat la vostra experiència professional i humana a Tavernes i al País Valencià, en general?

 — Una experiència molt bona. La gent de Tavernes ens va acollir, des de bon principi, molt bé; teníem molts amics ací: gent que ens ha donat suport en moltes situacions, tant en la part més humana com en la més professional. A més, el País Valencià té un clima que ens acosta; molts dies de sol (cosa important per a nosaltres els brasilers), i la gent és més pròxima. Ha estat, com ja he dit anteriorment, una verdadera alegria trobar-te amb tants artistes i intercanviar experiències diverses.

A nivell professional, a Gandia el nostre treball musical va tindre molt bona acollida. Vam participar en festivals de música, festes majors, entre altres esdeveniments culturals que promouen la capital de la Safor.

A banda del costat musical, he de subratllar que va ser vivint a València quan vaig tindre l'oportunitat de publicar el meu primer llibre de poesia, "Algures/En algún lugar", i això fou un punt d'inflexió molt important en la meua trajectòria. Per a aquesta publicació, no puc deixar de destacar el recolzament rebut per Sico Fons (el mateix entrevistador) i Adriana Serlik, meravellosos escriptors i estimats amics. 

• Ens podries parlar, un poc més detalladament, del teu primer poemari? Quins són els teus referents? Algun poeta de capçalera? I per cert, com és el món poètic brasiler?

 — "Algures / En algún lugar" és la realització d'un somni. És una selecció dels meus poemes escrits entre 1998 i el 2013. El títol fa al·lusió a eixe estat migratori meu, d'estar aquí a Espanya, després al Brasil, però sempre escrivint, cantant, component, produint. Ve del poema "A felicidade está algures" (en castellà: "La felicidad está en algún lugar"), que reflexiona sobre eixe estat que els essers humans tant cerquem, la felicitat! És difícil per a mi parlar-ne o classificar-lo; millor ho deixe perquè ho valore i n'opine el lector.

Des de molt poca edat ja llegia molta poesia; sobretot, poetes brasilers com Carlos Drummond de Andrade, João Cabral de Melo Neto, Manuel Bandeira, Cecília Meireles, Ferreira Gullar, Oswald de Andrade, entre altres. Són els meus referents. Després d'anar a viure a Espanya, m'he obert a la poesia escrita en llengua castellana i catalana, ja que he viscut a Catalunya, i he conegut poetes d'Espanya i de Llatinoamèrica que m'han engrescat molt. De fet, junt a l'artista catalana Francesca Llopis i el músic brasiler Edu Tupi hem creat TLLT, un projecte interdisciplinar que reuneix performance, poesia, música i audiovisual en un concert multimèdia. Hem presentat un espectacle anomenat "Galls i raps: brossanova", amb poemes de João cabral de Melo Neto i Joan Brossa. Tot ha vingut després de conèixer i sorprendre'm amb la increïble producció de Brossa. De fet, hem musicalitzat algun poema seu.

Fa poc he conegut la poesia de Tomas Tranströmer i confesse que estic molt enamorada de la seua obra poètica. Tinc ara mateix els seus "Bàltics i altres poemes" en la meua tauleta de nit, de capçalera.

Quant a la pregunta del món poètic brasiler, tenim molts poetes increïbles, tal com he esmentat adés, els que he anomenat anteriorment, i d'altres que no he mencionat. De tota manera, com la poesia brasilera en el segle XX ens ha brindat, en diversos períodes, brillants poetes, avui se sent parlar que en la poesia brasilera actual no hi ha res definit en termes de moviment i fins i tot se sent d'una crisis en la producció poètica. Però crec que això es normal. Tota producció necessita d'un cert distanciament en el temps per a ser analitzada i fins i tot valorada.

Jo, particularment, el que observe és una producció molt vasta per part dels poetes, malgrat que quantitat no signifique necessàriament qualitat. Observe que por tot el país els poetes estan molt organitzats, n'hi ha molt de moviment, molts recitals de poesia, i fins i tot suport financer a projectes literaris per part del Govern i d'Institucions privades, etc. A més, internet és un mitjà que ha ajudat molt als creadors en la divulgació dels seus escrits també. Però, si és de veres que la poesia brasilera travessa una crisi, això es bo. La crisi és eixe moment confús i convuls, però potencialment farcit de futures novetats.

• I això és tot, de moment. Vos deixem amb el vincle de la seua web on podreu trobar tant el seu contacte com una miqueta de tot: http://www.taimusica.com/

I la informació que Taize i Edu Tupí (la seua parella sentimental) tornaran al nostre poble durant el mes de juliol.

• Entrevista i traducció per Sico Fons

 

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.