Menu
Publicitat.-

Fanny Grau: ''Després de rebre el guardó, em sent com si tots els meus projectes de futur de sobte començaren a prendre forma''

  • Escrit per LVDLV

Fanny Grau en el moment de ser entrevistada per Alba EstornellENTREVISTA.- Fanny Grau Noguera de 27 anys, és una jove artista de Tavernes de la Valldigna llicenciada en Belles Arts, que el passat 24 d'Octubre va estar premiada a la 29ª edició dels premis BMW de Pintura. De 800 participants, la jove vallera va rebre una de les 10 medalles d'honor en aquest prestigiós certamen, que amb el lema "Compartimos contigo la pasión por el arte", busca posar de manifest el seu compromís amb l'impuls de l'art com a mitjà d'expressió i comunicació, així com també descobrir nous talents, promovent a Espanya l'art en general i la pintura en particular, mitjançant la difusió cultural de les obres.

• Per a començar conta'ns qui és Fanny Grau.

— Fanny Grau és una persona molt inquieta, activa, amb moltes ambicions de futur, però que viu el present amb els peus a terra, treballadora, però alhora ociosa, la qual sempre té temps per a fer qualsevol cosa que no implique quedar-se queta.

Tinc 27 anys i un gran ventall d'aficions, moltes de les quals formen part de la meua vida diària i el meu treball. M'agrada estar en aquells llocs on sé que les meues destreses poden ser de gran utilitat; per aquest fet una de les meues grans aficions és el món faller, perquè trobe que és el vincle perfecte que uneix el meu temps lliure amb la meua feina.

Sóc polifacètica, sent gran devoció per la dansa i l'escriptura, ja que, quan puc, també dedique part del meu temps a gaudir d'aquests camps.

Des que vaig rebre la llicenciatura en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, no he deixat de pensar que aquesta tenia que ser la meua forma de vida, decisió gens fàcil, ja que com tots sabem el món de l'art és abstracte i complicat, on la competència és molt dura i les possibilitats de trobar treball remunerat són poques; per aquesta raó vaig decidir endinsar-me fa uns anys en el camp de la docència, passant per diferent tipus d'alumnat i matèries, com puga ser la feina de professora de pintura tèxtil al gremi de sastres i modistes de València on vaig estar farà tres anys impartint classes o el paper de monitora d'activitats extraescolars en alumnes d'infantil i primària que és on actualment està enfocada una de les meues tasques diàries.

Aquest cúmul de circumstàncies el combine cada dia amb el paper d'alumna, ja que en sentir que sí que tenia vocació per ensenyar, vaig decidir començar aquest any el Màster en professor d'educació secundària, per consolidar així el paper d'educadora, i endinsar-me en un futur no molt llunyà a transmetre tots els meus coneixements als estudiants d'educació secundària i batxiller.

• Conta'ns, què és La Cambra de l'Art?

— La Cambra de l'Art és un projecte que va nàixer ara fa tres anys, de la necessitat de tenir un lloc on poder donar vida a totes eixes idees que cada dia em venien a la ment. Tenir un espai on poder crear diferents obres a la vegada, on poder donar classe a gent que sentia curiositat per la pintura i el dibuix, on fer projectes a gran escala i sobretot on estar jo sola amb la connexió que necessita qualsevol "artista" per crear.

Parlant de forma figurativa, és un estudi d'arts plàstiques on la norma principal és no dir mai que no a cap projecte que la gent em planteja, ja que estem disposats a donar qualsevol tipus de servici artístic per a qualsevol públic, sempre assessorant de quina podria ser la millor opció per tindre els millors resultats.

El nom tan peculiar té molt a vore en la recerca de les meues arrels, ja que quan era petita solia passar grans i llargues estones observant com pintava el meu oncle a la seua cambra; i com que el meu espai descriu les mateixes característiques, vaig decidir fer-li un homenatge batejant-la com a tal.

• Què és el que et va fer endinsar-te en el món de les arts?

— Quan a un xiquet li pregunten "què vols ser de major?" La majoria tenen molt clara la resposta, i com tots els xiquets, jo tenia molt clar el que volia ser de major, per això responia "jo seré veterinària!" però si algú em buscava per fer-me la pregunta, sempre em trobaven amb un pinzell o una caixa de pintures a les mans, ja que gran part de la meua infància l'he passada dibuixant, pintant i fent coses relacionades amb la creativitat. Recorde, en arribar Nadal o els meus aniversaris, que els regals solien ser jocs com "Alfanova", "Diseña la moda" o "Pinta con números"...

Però com que mai vaig abandonar la idea de dedicar-me a cuidar els animals dins l'àmbit sanitari, vaig optar sempre per estudiar assignatures científiques, tant és així, que vaig escollir cursar el batxiller de ciències de la salut, i que, una vegada, arribant ja a l'hora de la selectivitat, una llumeneta dins de mi que sempre havia estat encesa, va començar a brillar amb molta més força, eclipsant així la idea de ser veterinària, per la qual cosa vaig decidir matricular-me a la facultat de Belles Arts.

• La majoria d'artistes tenen un autor de referència. Quin és el teu?

— Sense cap dubte... Salvador Dalí. La temàtica, l'estil i la perfecció a l'hora de pintar és una gran "a la meua obra es troben més referències a nivell tècnic que poden relacionar-se amb Barceló o Pollok"font d'inspiració per a molts pintors, però jo, que he estudiat en profunditat la seua vida (més que la seua obra) sent un vincle molt directe amb aquest artista, encara que a la meua obra es troben més referències a nivell tècnic que poden relacionar-se amb Barceló o Pollok.

• Has participat en altres certàmens de pintura? Si és així, pots esmentar-ne uns quants?

— Des de fa un any cap ací, he estat participant en diversos certàmens com puga ser la passada edició del Premi BMW de pintura, El Premi Internacional de Pintura Focus-Abengoa, els premis de la Fundació Mainel, etc.

• Com va ser que et decidires a presentar-te al certamen BMW? Ho havies fet ja alguna vegada?

— Farà uns anys vaig descobrir que una de les alumnes de la meua promoció de Belles Arts havia guanyat el primer premi d'aquest concurs, en eixe moment vaig començar a investigar i la edició passada vaig enviar una de les meues obres, quedant deserta de qualsevol menció, així és que vaig decidir agafar la "derrota" com un repte personal, i per això vaig crear aquesta ultima obra, expressament per al certamen 2014.

• En què et vas inspirar per a crear aquesta obra?

— No sabria explicar una font clara d'inspiració, simplement vaig fer una selecció de tècniques que sabia que podien funcionar en ser adequades entre elles. La temàtica la tenia clara i per suposat el color tenia que formar una part molt important de la composició, així que vaig començar a fer proves per a corroborar el resultat que tenia jo al cap, i combinades amb certes adversitats a l'hora de posar en pràctica la tècnica va nàixer "Tercera Simfonia"

• Tercera Simfonia és el nom que vas escollir. Per què?

— El nom original de l'obra des d'un principi havia de ser "La Vapeaur", de ací va nàixer gran part de la idea, però una vegada acabada, el nom no tenia res a vore amb el resultat, i per a mi, donar nom a les obres, és com posar-li nom a un nadó, és quasi tan important com la presència d'aquesta, així que vaig optar pel que l'obra en sí suggeria, una simfonia de colors, donant suport a les 3 tècniques en què havia estat creada.

• Quan et vas proposar participar a la 29º edició dels Premis BMW, vas pensar en algun moment en què acabaries sent una de les deu medallistes d'honor?

“en un certamen tan important, on participa tanta gent de tot Espanya, veia molt difícil que el jurat es fixara en la meua obra”La veritat és que per a res esperava cap tipus de guardó, sempre hi ha una esperança que el teu treball serà reconegut, però en un certamen tan important, on participa tanta gent de tot Espanya, veia molt difícil que el jurat es fixara en la meua obra, ja que més de 800 artistes han participat en aquesta edició.

• Com et sents per haver estat guardonada amb un premi de tal prestigi com és aquest? Què significa per a tu?

— Em sent com si tots els meus projectes de futur de sobte començaren a prendre forma, com una motivació per a creure realment en el meu treball, per dur que siga, val la pena lluitar per ell i sobretot significa seguir endavant amb més força que mai, un cúmul de sensacions inexplicables que tan sols es poden manifestar a traves de cares d'alegria i ganes de seguir treballant.

• Com afrontes la cerimònia d'entrega dels premis que serà presidida per la reina Sofia el proper 6 de novembre al teatre Real de Madrid?

— Sincerament, encara no en sóc conscient! Estic pensant bé com presentar i defendre la meua obra davant una persona tan important, i sobretot com serà estar rodejada dels altres premis, persones que, pel que he investigat, són grans artistes en un recorregut de reconeixements i premis anteriors.

• Tens pensat tornar a concursar en altra modalitat en edicions futures d'aquest premi?

"ja estic començant a menejar els fils del meu pròxim projecte, el qual espere siga un candidat al primer premi"— Per suposat, de fet ja estic començant a menejar els fils del meu pròxim projecte, el qual està pensat expressament per a deixar indiferent aquest que ha guanyat enguany i el qual espere siga un candidat al primer premi de la pròxima edició!

• Quin és el pròxim projecte que portes entre mans?

— Des que vaig saber la notícia el meu cap va actuar com una mascletada del 19 de març, un bombardeig de idees es va apoderar de la meua ment, i acte seguit vaig sentir la necessitat de començar a donar-li forma, un conjunt de idees seguint la línea d'aquesta obra, les quals podreu vore tots el pròxim 29 de desembre a la Casa de la Cultura de Tavernes, on faré una exposició d'aquests treballs.

• Moltes gràcies per la teua atenció, enhorabona i ànims per a seguir sumant premis com aquest a la teua trajectòria professional, que sens dubte ara està passant per un molt bon moment.

"anime a tots aquells que senten el mateix a lluitar per allò en el que creuen, perquè, si pots somniar-ho, pots fer-ho"És molt difícil per a mi explicar la meua trajectòria i les meues ambicions, ja que sempre he sigut una persona que ha passat desapercebuda pels seus companys a nivell de qualitat pictòrica, però açò mateix és el que m'ha fet aixecar-me cada vegada que he caigut, i per açò anime a tots aquells que senten el mateix a lluitar per allò en el que creuen, perquè "si pots somniar-ho, pots fer-ho".

• Per Alba Estornell Gascón

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.