Menu
Publicitat.-

Honorio Gil, una vida entregada al bàsquet

  • Escrit per Raül Gil
  • Categoria: Entrevistes
Si hi ha un home a Tavernes vinculat al món del bàsquet, eixe és, sens dubte, Honorio Gil, valler nascut el 10 Setembre de 1972 a València.
La temporada passada va ser l’última que va jugar al C.B. Tavernes, ja que es va retirar i enguany és l’entrenador de l’equip Cadet de Tavernes, i entrena a la vegadael primer equip de bàsquet del Carcaixent ...
• Amic Honorio, per començar ens agradaria que ens explicasses com et vas iniciar en el món del bàsquet.
— Bé, els meus inicis són com els de qualsevol xiquet, és a dir, m’agradava fer esport i em vaig endinsar en el món del bàsquet, sobretot pels meus amics del col·legi, en especial pel meu amic Juanjo (Yuka), qui en recomanar-li els metges que practicara bàsquet i ser un gran amic meu, doncs vaig començar a practicar-lo amb ell; i la veritat, ens agradava tant, que sempre que podíem, estàvem amb el baló a la mà i cap al camp d’esports a jugar, érem carn i ungla i que estrany era que no ens trobaren jugant als dos allí.
• Com ha estat la teua trajectòria com a jugador i entrenador?
— Com a jugador vaig començar a jugar a Tavernes en l’equip cadet, quan tenia 15 anys més o menys; seria la temporada 1987/1988, vaig jugar eixa i la següent ací al poble. En la temporada 89/90, vaig anar a jugar al C.B. Gandia, en l’equip Juvenil, després vaig jugar en l’equip Júnior. Quan vaig acabar en l’equip Júnior de Gandia, vaig decidir tornar a Tavernes ( temp. 91/92) i encara que tenia edat per a poder jugar en la categoria Sub-21, vaig optar per jugar en el primer equip del poble, el Sènior “A”, on he estat fins la temporada passada, quan vaig decidir acabar-la i retirar-me.
Quant a la meua tasca com a entrenador, farà uns 11 o 12 anys, la directiva del Club necessitava entrenadors per a portar als més menuts i em van demanar si podia entrenar jo, vaig dir que sí, i com no, ajudant-me el meu amic abans esmentat, Juanjo. Vaig començar en l’equip Aleví i des d’aleshores, he continuat entrenant fins al dia de hui. Durant estos anys he portat diferents equips en diferents categories. Ací a Tavernes i en la temporada 2006/2007 vaig entrenar a Alzira un equip Aleví i ara, que ja m’he retirat com a jugador, he acceptat una proposta per a ser l’entrenador del primer equip de CSA Carcaixent.
• I com veus el panorama actual de l’esport en general i el bàsquet en concret a Tavernes?
— La veritat és que l’esport en general crec que a hores d’ara té una molt bona salut, només s’ha de vore la televisió per a adornar-nos-en, en especial els esports col·lectius i dia a dia pareix ser que la joventut cada vegada esta més identificada amb ell, i a Tavernes es més del mateix. Quant al Bàsquet, a nivell nacional poca cosa podem dir, estem possiblement en la millor època de la historia i això repercuteix en tot els pobles i Tavernes no és una excepció. Ací a Tavernes, ara mateix, crec que podem estar contents, ja que cada any que passa el Club va creixent, tant en jugadors com en aficionats, això està provocant que cada vegada disfrutem d’una major qualitat en jugadors, entrenadors...
La prova més evident que disfrutem d’una bona salut és la mancança d’horaris i d’instal·lacions esportives per a complir amb la demanda que precisa el club i que a dia de hui hem de solucionar de la millor manera possible. Però la veritat, el gran problema i la gran llàstima, és l’apartat referent al patrocini, són poques les empreses que ens ajuden i he de dir que són una part important per al Club.
Per a ser un esport bastant important a Tavernes, l’ajuda de patrocinadors importants no arriba mai, per molt que insistisques i per molts puntellons que pegues solament trobes negatives, i el més graciós és que a diferència del futbol, en el Bàsquet un equip passa a denominar-se amb el nom del patrocinador a tots els efectes, ho podeu comprovar en l’ACB o en qualsevol categoria.
• I no trobes que actualment se li dóna massa importància al futbol en detriment d’altres disciplines esportives?
— La veritat es que sí, he de reconèixer que és l’esport rei, i que té un major nombre d’esportistes que el practiquen, Però la veritat siga dita, de vegades crec que reben més ajuda del que deurien, tant a nivell institucional, com de mitjans de comunicació, patrocinadors, etc. De vegades hi ha poblacions, on l’equip de futbol figura en categories inferiors que altres esports, però s’emporten igualment les majors ajudes i és una cosa que la gent, en general, es deuria de parar a pensar; de vegades una ajuda a un Club d’altre esport pot fer que eixa població tinga un equip d’elit i disfrutar d’un bon nivell, siga quin siga l’esport.
• Consideres l’esport com una vessant més de la cultura humana?
— Per supost, tot forma part de la nostra existència i des de temps immemorials, sabem que l’esport i la competició són una part important de les nostres vides.
• A voltes es té la idea que els esportistes estan massa ficats en el “cultiu” del seu cos i s’obliden del cervell i altres trets importants de l’esperit humà. Ens pots corroborar açò? O ens ho pots refusar?
— Com en totes les coses hi haurà gent per a tot, jo personalment, faig esport perquè m’agrada i no deixe de costat altres coses, que em facen ser millor com a persona. A més, si es fa esport, el normal es que es tinga un cos com a mínim atlètic.
• Parla’ns de tu. Quines altres aficions tens? Cinema? Literatura? Pintura? Fotografia? Gastronomia? Jardineria? Columbicultura? Cria d’animalets orfes? Algun altre esport?
— La veritat és que la meua gran passió són els esports, qualsevol m’apanya, en soc addicte, però també m’encanta el cine, la música i sobre tot, la millor de totes, estar amb els meus amics i amb la gent que m’estima. Abans de finalitzar aquesta entrevista ens agradaria que ens parlasses un poc dels teus projectes futurs dins del món del bàsquet.
Ara mateix el meu primer projecte és afrontar la temporada que ve amb l’equip de Carcaixent, que és la meua primera temporada com a entrenador en equips Sèniors, i a partir d’ací treballar per a intentar aconseguir que les coses isquen el millor possible, i si podem, anar creixent i ser cada dia un poc millor, esperar que arribe una oportunitat de la que no puga fer-me enrere. Però de moment anirem vivint el dia a dia.
• I ja per a finalitzar definitivament: t’atreviries a donar algun consell, en matèria d’esports o de qualsevol cosa, al joves que comencen ara?
— Que no s’ho pensen, que facen esport, que a part que és beneficiós, com tots saben, es fan nous amics, aprens a conviure amb altra gent i que inclòs de vegades s’obliden els problemes per uns instants i evita estressaments. Jo he sigut molt feliç jugant i entrenant, i això val tot lo del món.

altSi hi ha un home a Tavernes vinculat al món del bàsquet, eixe és, sens dubte, Honorio Gil, valler nascut el 10 Setembre de 1972 a València.

Llegeix més...

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.